Okupació a Amposta

A Amposta tenim un problema molt greu d’okupació (l’okupació sempre es il.legal). Més o menys podem tenir unes 100 vivendes OKUPADES.

Començarem amb un escrit de la Defensora del Poble on és pot veure perfectament la posició de ERC, actual partit governant a Amposta.

Molt clarament posa.... "SI ES D’UN BANC ESTIC D’ACORD QUE S’OCUPI I SI ES D’UN PARTICULAR... SI FA MES DE 24 HORES, TAMPOC ES POT FER RES..." (Es pot consultar al punt 21 de la Defensora).

Tal com diu la mateixa Defensora del Poble "no es posa massa interès" i que serveis socials va dient que no hi ha ciutadans de classes però de pagar jo a pagar tu canvia la cosa.

Amb aquests arguments creiem que no es pot governar, un Ajuntament ha d’estar per protegir als ciutadans i el seu benestar i no els OKUPES. Es pensen que els ciutadans/anes d’Amposta son tontos/es.

Ens prenen el pel omplint-se la boca de ser d’esquerres. Només estan per fer-se la foto, recollir diners i afavorir als amiguets amb pactes i vendre fum de Serveis Socials.

Això es molt fàcil, qui vulgui OKUPES que ho digui i li enviem un sac.

A la gent de carrer li costa molt aconseguir una vivenda per a que vinguin una gent subvencionada pel govern per a que li prenguin. També entenem que els bancs son empreses privades (encara que moltes vegades subvencionades amb diner públic) i que els pisos son d’ells i fan l’ús que volen. A ningú amb una empresa tampoc li agradaria que li OKUPESIN la nau, la oficina, etc...

Però el mal viure del veïnat es el mateix d’un pis okupat d’un banc o d’un privat.

Des de Som Amposta ho tenim clar, no volem ni una okupació, qui vulgui una vivenda farem el possible per subministrar-li però a canvi de feina (projecte nostre AJUTS A CANVI DE FEINA).

Farem el possible i l’impossible per a que Amposta estigui lliure d’OKUPACIÓ.

El nostre eslògan... AMPOSTA LLIURE D’OKUPACIÓ. L`OKUPACIÓ majoritàriament es converteix en un mal ús de la vivenda okupada, un molt poc respecte per la propietat okupada, un molt menys respecte pel veïnat del bloc o del barri...normal que actuïn així, no els costa res i estan coberts per la llei... Volem una Amposta lliure d’okupació.

No volem marxar de casa de vacances o ha comprar i que ens okupin la casa. No volem col·locar alarmes per viure en por, aquests mal estar costa diners als ciutadans que ja prou justos anem.

Al mateix temps també volem dir que l’Administració té una sèrie de vivendes en lloguer social però no fa cap filtre, i si ho fan ho dissimulen molt bé, alhora de posar segons quins inquilins a viure en comunitat.

Aquests tema igual que l’okupació també es molt delicat. No estem en contra d’ajudar però no a qualsevol preu. No tothom està preparat per viure en comunitat, llavors li tenim que buscar un altra solució.

I la pregunta que ens fem es la següent... algú de l’equip de Govern o de Serveis Socials es posaria uns okupes o algú amb problemes mentals a viure a casa d’ell/a o al costat??? La resposta creiem que la sabem.

Recordem que molts d’okupes joves cobren 680 € mensuals.

Moció SOM

Al març vam presentar una moció per instar a la generalitat a estudiar la creació d’una unitat de trastorns alimentaris a les terres de I’Ebre.

Unes 28.000 persones abans de la pandèmia, sobretot joves i adolescents, patien algun tipus de TCA a Catalunya. Després de la pandèmia la xifra supera els 40.000. Una trista realitat que hem de fer front.

Un estudi de I ’Hospital de Bellvitge estableix, per primera vegada, un criteri temporal de risc de cronicitat dels símptomes per als diferents subtipus de TCA.

Globalment ,un 54,396 dels pacients amb TCA tractats a la Unitat de Trastorns Alimentaris de I "Hospital Universitari de Bellvitge presenten una recuperació completa o substancial dels símptomes.

Considerant els subtipus diagnòstics, el trastorn per afartament i l’anorèxia nerviosa són els trastorns de la conducta alimentaria que registren un percentatge més elevat de remissió total després d’un tractament especialitzats, amb un 72% i un 65% respectivament. Al contrari, la bulímia nerviosa (35%) i d’aItres TCA atípics (41,5%) presenten menys probabilitats de restabliment complet, tot i que un percentatge significatiu d’aquests pacients mostren una recuperació substancial(4096 i 33% respectivament), segons un estudi de la Unitat de Trastorns de la conducta Alimentaria de I’hospitaI Universitari de Bellvitge.

Tot I’esforç que puguem fer per ajudar aquestes persones serà ben rebut.

Per això demanem:

1-Instar a la generalitat a estudiar la creació d’una unitat de trastorns alimentaris a les terres de I "Ebre.