El desallotjament del carrer Sant Pere: entre el relat polític i la realitat

El govern municipal presenta l’actuació com un fet "històric", però qüestionem que el problema s’hagi resolt realment.

El recent desallotjament judicial del bloc del carrer Sant Pere, anunciat per l’ Ajuntament d’Amposta, ha estat presentat pel govern municipal com a final d’un llarg procés per posar fi a una situació que havia generat problemes de convivència, seguretat i salubritat.

Al comunicat oficial, l’alcalde d’ Amposta , Adam Tomàs , va qualificar l’actuació d’històrica", assegurant que aquest desallotjament posava punt final al procés judicial i administratiu per acabar amb l’ocupació de l’edifici. També s’explicava que, una vegada desallotjat l’immoble, la propietat privada ja havia iniciat treballs per assegurar l’edifici i preparar-ne la rehabilitació amb la voluntat de posar els pisos a la venda o al lloguer.

Tanmateix, més enllà del relat institucional, la situació genera dubtes entre part de la ciutadania. Durant mesos, el govern municipal va transmetre la idea que el problema és resoldre amb la sortida d’aquestes persones de la ciutat. En alguns moments es va donar la informació de pagar-los els bitllets perquè abandonessin Amposta. AIXÓ ES FALS!

La realitat, segons expliquin alguns veïns i persones coneixedors del cas, és diferent. Moltes de les persones que ocupaven l’edifici no han marxat d’Amposta, sinó que simplement s’han reubicat a altres punts del municipi. Si això és així, el problema no s’ha resolt, sinó que s’ha traslladat a altres barris o carrers de la ciutat.

Aquesta situació planteja una qüestió de fons: fins a quin punt es pot parlar d’un final del problema si la problemàtica social que hi havia darrere continua existint? Un desallotjament pot resoldre una situació concreta en un edifici determinat, però no necessàriament elimina el problema si les circumstàncies que l’han generat continuïn presents.

També queda a l’aire la qüestió dels suposats bitllets per facilitar la sortida d’aquestes persones de la ciutat, una opció que es va arribar a comentar públicament però de la qual no consta que finalment s’hagi materialitzat.

Tot plegat evidencia la necessitat de tractar aquests temes amb la màxima transparència i realisme. La convivència, la seguretat i la cohesió social són qüestions prou importants per evitar simplificacions o relats excessivament triomfalistes.

Al cap de pocs dies ens assabentem, suposem per les pressions polítiques i veïnals, que aquesta gent estan ocupant una casa al Fossat (darrera Castell) i altres al Cr. Sant Cristòfol que sorprenentment aquests mateixos tenen una paga de 1.500 €...però no passa res! Aquesta gent continuen duent a terme actes incívics reiterats que s’han pogut veure per les xarxes socials i amb tota impunitat.

I saben això...perquè ens volen enganyar si saben que la veritat acabarà sortint?

Amposta necessita solucions reals i duradores, no només actuacions puntuals que permetin anunciar el final d’un problema que, en realitat, potser només s’ha desplaçat. I sobretot necessitem veritats!!!