Història

Al voltant del riu Ebre, els carrers que envolten les restes del Castell d’Amposta, estrets i curts, són el testimoni del nucli antic de la població.

Amposta fou un enclavament comercial en l’època dels ibers i dels romans, des del segle VII a.C. La seua situació vora el riu Ebre li donà una importància estratègica com a lloc de control de l’enllaç de la via fluvial amb la via marítima mediterrània. Els ibers s’establiren en petits assentaments a la zona del Castell d’Amposta i a d’altres llocs propers, i ens han deixat com a testimoni sitges obertes al terra que utilitzaven per emmagatzemar cereals. Amb l’arribada de la conquesta romana, la població s’estableix en viles rurals situads a les dos bandes del riu. Durant l’edat mitjana el castell d’Amposta formava part d’una xarxa de fortificacions establertes al llarg del riu Ebre. Es convertí en un centre de poder administratiu del que depenia un conjunt de petits nuclis rurals dispersos en què es repartia la població. Era un recinte fortificat de defensa, on es refugiava la població en cas de perill.

El 1148 els cristians conqueriren Tortosa, ocupada llavors pels àrabs. Amb aquesta conquesta, una orde religiosa i militar, l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, el 1150 s’establí en bona part del territori de l’actual comarca del Montsià, inclòs el castell d’Amposta, que en aquells moments prengué molta importància ja que esdevingué la Castellania d’Amposta, el centre del poder feudal dels hospitalers dins la corona catalano-aragonesa. El territori donat pel rei als hospitalers instal·lats al castell d’Amposta comprenia des de la font de la Carrova fins al mar, i des del riu Ebre fins al Montsià.

El 1282, Pere el Gran, va concedir la primera carta de poblament de la vila d’Amposta, un conjunt de normes que havien de seguir i respectar els habitants de la població.

Restes d’aquella època les podem veure en la part de muralla que protegia la ciutat, a la vora del riu, i que formava part al mateix temps de les cases allí situades, representant la paret posterior de cada casa que dóna al riu. Una època, el segle XIII, en què s’utilitzava el pas de barca per creuar el riu.

Al segle XV es produeix la guerra civil catalana contra Joan II, i el castell és molt malmès. Amposta experimenta un important despoblament degut a la inseguretat que provoquen atacs de pirateria, que arriben d’altres llocs pel mar i entren a Amposta pel riu, i també a un seguit d’epidèmies de pestes. No serà fins al segle XVIII quan la població es recuperarà. Al segle XVII, Amposta estava formada per 50 cases. El 1719 ja comptava amb 180 cases i 298 habitants. I el 1845, comprenia 300 cases i 1674 habitants distribuïts en cinc carrers travessats per altres tres, dos carrerons i dos places, la Major i la de Santa Susanna. I hi havia només 4 botigues, 5 forns de pa, 8 tavernes, un cafè i 2 fondes.

A principis del segle XIX es produí la Primera Guerra Carlina i Amposta es protegí amb la construcció d’una muralla, que, posteriorment va ser afectada per la construcció del canal de la Dreta (1857). La construcció d’aquest canal i l’expansió del conreu de l’arròs al Delta de l’Ebre van originà el canvi més important en el creixement de l’economia, la població i el desenvolupament urbà d’Amposta ja a l’època contemporània. A finals del segle XIX van començar a aparèixer els primers barris d’Amposta que representaven l’eixamplament de la ciutat i el seu creixement.

A principis del segle XX, Amposta era una vila eminentment agrícola i de poc més de quatre mil habitants. En aquells moments era alcalde d’Amposta Juan Palau Miralles, de partit polític dinàstic.

L’atorgament del títol de ciutat coincideix amb un període històric clau i de gran progrés a Amposta, en què el municipi experimenta un creixement urbanístic, econòmic i social molt important. La població d’Amposta va arribar a 4.959 habitants el 1910, com a conseqüència del seu creixement sostingut des del 1857. Van tenir un paper protagonista en aquest creixement la construcció del canal de la Dreta de l’Ebre i la colonització i posada en conreu dels terrenys del Delta. A principis del segle XX, l’agricultura de regadiu amb l’arròs i l’agricultura de secà amb les oliveres, els garrofers, la vinya i els cereals es situaven com a principal font de riquesa de la població. L’arròs era l’ànima de l’economia local.

Però aquest creixement demogràfic també va afavorir el desenvolupament de la indústria de transformació de productes agraris, amb la instal·lació de molins arrossers i altres indústries. Els primers molins d’arròs es construïren a final del segle XIX, dintre del nucli urbà, però s’originaren diversos incendis que van fer veure que seria millor construir-los als afores. L’expansió urbana que es produïa a partir del nucli antic, des del carrer de Sant Josep enfora, va originar la construcció de nous barris com el del Grau i la Torreta, mentre que la urbanització de l’espai comprés entre la carretera de Vinaròs o de la Ràpita i la carretera de Santa Bàrbara va originar el barri de l’Eixample. Altres transformacions importants que va viure la població al tombant del segle XIX i principis del XX, van ser la posada en marxa d’obres urbanístiques i de comunicació, la dotació de nous serveis educatius i sanitaris, i la creació des de la societat civil d’entitats socioculturals i periòdics com El Faro i El Liberal, que es publicaven a Amposta en la primera dècada del segle XX.

Va ser l’alcalde Joan Palau quan el 1908 va anunciar a la població la concessió del Ministeri de Foment per dur endavant el projecte de construcció d’un pont sobre l’Ebre. Ho feia des del balcó de l’antic Ajuntament i després de presentar el projecte d’un pont sobre l’Ebre als ministres de Marina i Foment (Imatge del 1908). 

Finalment, a l’abril 1909, el Ministre de Foment aprovava la Reial Ordre concedint la construcció del pont. Va ser l’any 1910 es va subhastar els sondejos previs i van començar al juliol. Va ser llavors quan, fent les perforacions a la riba esquerra, les aigües artesianes pujaven fins a uns 3 metres per damunt del riu. Les obres van ser adjudicades el 1914 i finalment a les festes d’agost de 15 d’agost es va col·locar la primera pedra.



Ajuntament d´Amposta · Pl. de l´Ajuntament, 3-4 · 43870 Amposta | Tel. 977 70 00 57 | ajuntament@amposta.cat
Contacte | Avís legal | Política de privacitat | Accessibilitat | Política de cookies | RSS de l’AjuntamentRSS de l’Ajuntament




Edifici Lo Sindicat (Ajuntament d´Amposta) · Av. de la Ràpita, 43 · 43870 Amposta | Tel. 977 70 40 27
Contacte | Avís legal | Política de privacitat | Accessibilitat | Política de cookies






Fab Lab TE (Ajuntament d´Amposta) · Av. de la Ràpita, 43 (edifici Lo Sindicat) · 43870 Amposta | Tel. 977 70 94 50 | fablabte@amposta.cat
Contacte | Avís legal | Política de privacitat | Accessibilitat | Política de cookies