Col·labora:
La Torre de Poquessalses és una torre de defensa i vigilància semblant a la Torre de l’Oriola que, segurament, fou obrada a finals del segle XVI, com a conseqüència d’un atac de corsaris musulmans que l’any 1540 van desembarcar i prendre Amposta. Això provocaria la seva construcció per tal d’establir una futura protecció de la població, prop del camí Reial.
Forma part d’un conjunt de torres militars i de defensa compost per aquesta, la Torre de l’Oriola i la Torre de Forxeron, amb les que dibuixa un irregular triangle, un bloc defensiu, en el què la Torre de Poquessalses ocupa un lloc interior, situat gairebé en línia a la Torre de l’Oriola. D’aquestes tres torres, la de Poquessalses és la més baixa d’altura. Amagada entre oliveres, es comfon amb el terreny i resulta poc vulnerable a l’artilleria naval.
Actualment, es troba en estat d’abandonament.
Història
Als inicis de l’època moderna, la proximitat de la costa i el perill dels pirates van obligar a construir una completa red de torres de defensa, moltes de les quals encara es
conserven, entre elles la Torre de Poquessalses.
De planta rectangular, té un cos prismàtic d’uns 6 ó 7 metres d’alçada (tot i que la part superior està completament desfeta), amb unes proporcions petites de 5 ó 6 metres d’amplada per 6 ó 7 metres de profunditat. A la façana principal presenta un portal de mig punt amb dovelles (tot i que no conserva porta), que, talment com a la Torre de Forxeron i com a la Torre de l’Oriola, està orientat al mar. Sobre aquest i a la màxima altura resten les mènsules d’un matacà. Està construïda amb parets de reble, amb angles de pedra picada de tamany regular, però que en cap cantonada arriben a dalt de tot de l’edifici, cosa que degué influí en què aquesta part superior de la torre estigui tan malmesa. Els murs no presenten finestres però conserva dues sageteres als murs laterals, i una sagetera doble a la part central. El sostre de l’interior de la torre és de volta de canó, obrat amb reble, molt consistent. La volta fou fabricada sobre canyissos, dels quals n’han quedat marques al material constructiu.
Les sageteres i el matacà es troben al primer pis, al qual s’accedia pujant per un estret forat, una trapa, des de l’interior de la planta baixa, amb una escala mòbil, sistema de defensa habitual en torres d’aquestes característiques, de tipus militar i de defensa, ja que la possibilitat de treure l’escala que comunicava una planta amb l’altra, donava l’opció als militars que guardaven la torre, de poder acorralar l’enemic en una planta, si aquest arribava a accedir a l’interior de la torre. Tant els murs com la volta presenten un bon estat de conservació general, mancant-hi tan sols el cos del matacà i els merlets, que segurament deurien coronar la part superior de l’edifici, tot i que no en queda cap vestigi.
