Col·labora:
La construcció del Canal de la Dreta de l’Ebre va provocar la major transformació econòmica, social i paisatgística que s’ha produït mai al delta de l’Ebre. La seva posada en servei va significar una modificació profunda de l’espai deltaic, que va convertir-se en una de les zones agrícoles més importants del país.
Història
Amb el regnat de Carles III (1759-1788), el 1778 s’habilita el port dels Alfacs per comerciar amb Amèrica. És un projecte global que inclou la creació d’una nova població a la Ràpita i la construcció d’un canal marítim per enllaçar l’Ebre amb els Alfacs. Però el canal de navegació Amposta-La Ràpita, construït el 1781, fracassà per les deficiències tècniques.
L’obra, inútil per a l’objectiu principal, es convertí en canal de reg.
El 1849, el francés Isidor Pourcet encapçala un projecte d’interès internacional que havia de ser estratègic per a l’Espanya del segles XIX: les obres per a la navegació des de Saragossa al mar. Obres que es realitzaran gràcies a la constitució de la Real Compañía de Canalización del Ebro.
És una gran empresa que du a terme dragats, rectificacions del riu, esculleres, dics submergits, enlairament de l’assut de Xerta, 11 rescloses, molls… amb un cost total de 15,7 milions de francs.
Les obres principals es van realitzar en només 5 anys. I el 1858 s’obrien a la navegació 157 km entre els Alfacs i Escatró (a Saragossa).
Però la irregularitat del règim fluvial i l’establiment simultani d’una xarxa fèrria, comporten la paralització dels vapors i que la Compañía n’abandoni l’explotació directa. El que havia estat un projecte d’abast nacional, la navegació de l’Ebre, acabarà transformant la realitat comarcal. El que era un objectiu secundari, el reg, esdevé en principal.
El projecte encapçalat per la Real Compañía de Canalización del Ebro, que havia de fer navegable el riu entre Saragossa i el Mediterrani, havia fet possible la construcció d’una gran infraestructura hidràulica: el canal d’Alimentació que partia de l’assut de Xerta i connectava amb el canal de Navegació d’Amposta a la Ràpita.
Naixia llavors el Canal de la Dreta de l’Ebre. La inmediata prolongació del canal d’Alimentació fins a l’illa de Buda anunciava l’objectiu final d’aquesta gran empresa: regar les immenses planures que s’estenien a aquest costat del riu.
Provinent de l’Assut de Xerta i fent un recorregut normalment paral•lel al riu, arriba a Amposta per la zona del recinte del Castell i inicia una desviació cap a l’interior del nucli urbà que després torna a situar-se paral•lel al riu. Aquest canal circula descobert dins d’Amposta i té unes dimensions d’uns 10 metres d’amplada per uns 3 ó 4 de profunditat o alçada.
