STROBE 09_ festa major_
És per Sant Jaume, quan la ribera comença a emanar la fragància dels camps d'arròs, quan em sobrevenen els records de la meua infantesa. Amb tot, el dubte és cada cop més persistent: què recordo de la meua infantesa? Recordo el dia que van asfaltar el meu carrer o el dia que van sepultar el "campet" on cada any fèiem la foguerada. Ho recordo i puc assegurar que ho he viscut. Però... en quin grau he pervertit les vivències que realment he experimentat fins a convertir-les en un magma gasós de desitjos, somnis i -tal volta- fragments de realitat? "M'he inventat una vida per contar-la en pel·lícules", deia Federico Fellini... Bona part dels meus records d'infantesa tenen a veure amb les festes d'agost, però més aviat amb els preparatius -més que no pas amb el gaudi- de la festa: el muntatge de la plaça de bous, un assaig d'Hombres G quan l'envelat s'instal·lava al camp de terra de l'estadi municipal... Instantànies de l'expectativa. I de sobte he sentit la necessitat de deixar testimoni. De proclamar "jo recordo", ja que -com deia Fellini- no puc afirmar si allò que recordo ho he viscut realment o m'ho he inventat.
Quan arrenquen les festes, m'agrada veure Amposta com un arxipèlag, les illes del qual són els diferents racons on s'hi organitzen actes. Silenci i batibull se solapen en una alternança prodigiosa. No hi ha només una festa major, l'oficial, sinó moltes, tantes com ciutadans i ciutadanes: hi ha la festa major dels que organitzen els actes, dels que els gaudeixen, i també les festes dels que desconnecten totalment de l'activitat del poble i aprofiten la setmana gran per fer unes merescudes vacances. Durant les festes d'agost d'aquest any, voldria passejar, observar i sentir les diferents illes que configuren l'arxipèlag on visc com si anés a bord d'un vaporet.
SANTI VALLDEPÉREZ