Ajuntament d´Amposta

 

agenda
escolta l´Agenda Cultural de la setmana
escolta el darrer butlletí informatiu
Federació de Ràdios Locals de Catalunya
Revista Amposta
Ajuntament d´Amposta
La Xarxa, comunicació local

SEO/Birdlife posa en marxa una campanya per exigir l'arribada de cabal i sediments al delta de l'Ebre

publicat el 31/1/2017

 L'entitat conservacionista SEO/Birdlife ha posat en marxa una campanya per exigir a les administracions mesures concretes de gestió hídrica que permetin salvaguardar els principals aiguamolls de l'Estat espanyol: el delta de l'Ebre, Doñana i l'Albufera de València. En el cas concret del Delta, la campanya posarà l'accent en la necessitat que arribin a la desembocadura suficient cabal i sediments per lluitar contra la regressió i els efectes del canvi climàtic, que amenacen la fauna i les activitats econòmiques a l'espai. Apunten, concretament, a la necessitat d'establir plans de contenció de la regressió al mateix temps que un pla integral per mobilitzar els sediments de la conca. Addicionalment, proposen que s'aprovi un règim de cabals que inclogui límits mínims i màxims, la seva distribució temporal o taxes de canvi. SEO/Birdlife ha fet una crida a la ciutadania perquè se sumi a la iniciativa signant la petició a través de la plataforma change.org.

Els principals aiguamolls de l'Estat espanyol estan arribant a un "punt de no retorn" i calen mesures de gestió de l'aigua que permetin preservar la seva riquesa i biodiversitat. "No ens podem permetre ajornar-ho un any més". Aquesta és la crida que ha llançat la direcció estatal de SEO/Birdlife a la ciutadania i a les administracions, davant la celebració del Dia Mundial dels Aiguamolls, aquest 2 de febrer, perquè prenguin mesures urgents la situació que viuen el Delta, Doñana i l'Albufera. Són amenaces, apunten, que potser no resulten immediatament visibles però que poden causar danys irreparables a mig i llarg termini. 

Uns espais, recorden que acullen més d'una quarta part de les aus aquàtiques hivernants censades a l'Estat –una mitjana de 600.000- i unes 60.000 de reproductores a la primavera –més de 20.000 al Delta-. I, precisament, calculen que fins a un 80% dels hàbitats d'aigua dolça de l'Estat es troben en una situació de conservació desfavorable, principalment, al marge de les molèsties de l'activitat humana, per la mala gestió de l'aigua. L'extracció d'aigua, els vessaments i la sobreexplotació d'aigües subterrànies, recorden, amenacen les poblacions d'aus en un 83% de les àrees IBA –àrees importants de conservació de les aus, en anglès- que depenen de l'aigua. Un patrimoni de la societat, subratllen, reconegut per nombroses figures de protecció internacionals.

En aquest sentit, el cas del delta de l'Ebre resulta paradigmàtic. En especial pels efectes negatius que la continuada reducció d'aportacions en forma d'aigua i sediments està suposant per a l'espai. El responsable del programa Alas sobre agua de SEO/Birdlife –dedicat analitzar en la integració entre les polítiques hídriques i de conservació de la natura-, Roberto González, ha recordat, precisament, la correlació que existeix entre les aportacions fluvials, els nutrients i les captures pesqueres en un mar Mediterrani que és oligotròfic. Cada metre cúbic que desemboca l'Ebre al mar suposa unes captures de 114 quilos de peix per a la flota pesquera l'any següent. Aliment també per a moltes espècies d'ocells. Les 125 preses de tota la conca poden arribar a retenir el 60% del volum mitjà anual de l'aigua i el 99% dels sediments que haurien de fer-ho ja no arriben al Delta. 

Un escenari al qual se li sumen els efectes derivats de la pujada del nivell del mar i l'erosió de la costa, principalment pel canvi climàtic. Moltes espècies d'aus, precisament, nidifiquen i es reprodueixen a les zones sorrenques i salines de la costa deltaica, com la baldriga balear, a més d'altres espècies. "S'han perdut quinze hectàrees en un període molt curt de temps i la línia de costa ha retrocedit uns 500 metres", apunta González, qui recorda que la confluència d'aquests factors pot acabar portant el Delta al "col·lapse", amb devastadors efectes sobre la seva economia agrícola i pesquera.

Unes dades "contundents", assegura, de les quals disposen ja fa temps els responsables en matèria de política d'aigües però que no han tingut gairebé cap tipus de transcendència en les normes i mesures de planificació aprovades fins aquests moments. L'entitat recorda que ja ha presentat nombroses denúncies i peticions per actuar en aquest sentit, sense èxit. González admet que difícilment es podrà retornar a la dinàmica fluvial que tenia la conca als anys 50 o 60 del segle XX, abans que s'acabessin els grans embassaments. Amb tot, veu possible aplicar mesures perquè "funcioni el més pròxim possible al que ha de ser un ecosistema aquàtic com el Delta". 

Pla de gestió dels sediments

És per això que l'entitat ecologista posa sobre la taula, d'una banda, la necessitat d'implementar un pla de gestió integral dels sediments a la conca de l'Ebre, especialment al seu tram final, amb la reobertura de les comportes de fons de les preses de Mequinensa, Riba-roja i Flix. Això suposaria també determinar noves regles de joc per a la regulació dels embassaments, assegurant un règim de cabals de desbordament que permetés mobilitzar sediments i fer-los arribar al Delta, establint una quantitat mínima. També reclamen un paquet de mesures que, simultàniament, permetin contenir la regressió de l'espai, que calculen en deu metres anuals.

En segon lloc, SEO/Birdlife reclama que el règim de cabals del tram final de l'Ebre tingui en compte l'impacte del canvi climàtic sobre la seva reducció i que, conseqüentment, la projecció de possibles nous regadius assumeixi aquesta restricció. Per a l'entitat, a més, resultat necessari que la planificació hidrològica de l'Ebre prevegi no només un cabal mínim, sinó també un màxim, un règim de distribució temporal i taxes de canvi, que el facin compatible amb els requeriments dels hàbitats i les espècies protegides que habiten l'espai. 

Això, d'altra banda, també ajudaria la dinàmica de distribució sedimentària i de nutrients, a més de generar unes condicions ecològiques que dificultin la penetració de fauna piscícola invasora. Consideren que l'únic règim de cabals que compleix aquests requisits és el que va aprovar la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre -entre els 220 metres cúbics per segon dels anys sec fins els 400 dels humits- i reclamen eliminar qualsevol nova proposta de regadius o embassaments a tota la conca si no disposen d'avaluació d'impacte del canvi climàtic i els efectes sobre els espais de la Xarxa Natura 2000. Amposta Ràdio > NOTÍCIES > SEO/Birdlife posa en marxa una campanya per exigir l´arribada de cabal i sediments al delta de l´Ebre

Ajuntament d´Amposta (AMPOSTA RÀDIO) · Carrer Palau i Quer (caslles Mercat) · 43870 AMPOSTA · Tel. 977 70 21 44 · radio@amposta.cat
Avís legal | Política de privacitat | Accessibilitat | Política de cookies