. . . . . . . .

reduir font

ampliar font

EL RIET VELL I LES PLATGES DE L’ALUET I EUCALIPTUS

Descripció:

Un Delta és una estructura geològica dinàmica i canviant. El mateixos factors que són l’origen de la seva formació en condicionen la seva morfologia i la seva evolució. Així l’aport de sediments que proporciona el riu, i que constitueixen la base del creixement deltaic, juntament amb la dinàmica costera que el modela, fan que aquest espai hagi sofert variacions molt importants en la seva morfologia, al menys, al llarg dels seus últims 6000 anys d’existència.

Un exemple clar d’aquest dinamisme deltaic són les diferents desembocadures que el riu Ebre ha presentat al llarg de la seva història. Segurament la més antiga de la que es té noticia seria la que es trobava en l’hemidelta dret a la zona que actualment coneixem com a Riet Vell i la bassa de la Platjola. Aquesta boca va ser molt activa entre els segles VI i X i va ser la responsable de la formació de la platja de l’Aluet, la barra del Trabucador i la punta de la Banya. En el segle XIV aquesta desembocadura deixa de ser activa i al segle XVI es troba totalment tancada com demostra el fet de Cristòfor Despuig en els seus escrits comenta que a la zona anomenada Port Fangós (nom que rebia la zona de la Platjola) ja no existeix un port i esmenta l’existència d’una llacuna. Al segle XVI el riu ja desemboca al nord i ho farà en aquesta zona fins als segles XVII o XIX.

L’existència de l’antiga desembocadura queda reflexada avui en els topònims d’aquelles zones per on passava el riu, Riet Vell i la platja de l’Aluet (que significa “el riet” en àrab) són un clar exemple. El fet que el Riet constituís la divisòria medieval entre el domini hospitaler d’Amposta i la ciutat de Tortosa (i actualment entre els municipis de Sant Jaume d’Enveja i Amposta) testimonia la seva importància històrica.

La partida del Riet Vell i les platges de l’Eucaliptus i l’Aluet es troben dins del terme municipal d’Amposta i de sempre han estat conegudes com les platges d’Amposta, eren molt freqüentades pels habitants de la població ja sigui per a realitzar activitats productives com la recol•lecció de marisc o la pesca, com per altres activitats lúdiques i familiars.

Aquestes platges constitueixen espais d’un gran valor ecològic ja que es troben relativament ben conservades i són un exemple de medis costaners que en altres punts del país han sofert molt durament la destrucció i degradació per l’acció de l’home fins al punt de quedar confinats a uns pocs punts al llarg del litoral català. A més les seves característiques ambientals, amb períodes d’inundació amb aigua del mar, forta insolació, baixa humitat i un substrat mòbil com és la sorra, condicionen d’una manera molt important les espècies animals i vegetals que hi viuen originant una flora i fauna singulars, molt especialitzades i amb poblacions molt rares en el conjunt del nostre país.

Flora

La duresa de les condicions ambientals d’aquests ecosistemes, especialment pel que fa a la elevada salinitat que presenten, fan que hi trobem comunitats vegetals de notable interès i ben adaptades a aquests factors ambientals. Així en les parts menys exposades a les inundacions i més allunyades del mar hi trobem comunitats amb espècies com la cirialera vera (Arthrocnemum fruticosum), la salsona (Inula chritmoides), el salat (Atriplex portulacoides) i el jonc marí (Juncus maritimus); més a prop de la costa trobem la salicòrnia (Salicornia patula), les canyametes (Suaeda maritima), el donzell marí (Artemisa gallica), diferentes i escasses espècies de limòniums com l’endemisme deltaic Limonium vigoi i la raríssima sosa de flor (Zygophyllum album). En darrer terme i molt a prop del mar trobem comunitats de dunes sorrenques amb espècies com el panical marí (Eryngium maritimum), el rave de mar (Cakile marítima), l’espectacular lliri de mar (Pancracium maritimum) i el borró (Ammophila arenaria).

Fauna

Dins de la fauna d’aquests medis costaners podem destacar la nidificació d’importants espècies d’aus com la perdiu de mar (Glareola pratincola), el xatrac menut (Sterna albifrons), la garsa de mar (Haematopus ostralegus), el corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) i la terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla) i la rojenca (Calandrella rufescens). Els rèptils hi són presents però amb una diversitat baixa, tot i així es troben importants poblacions de sargantaner gros (Psamadromus algirus). Els insectes es troben ben representats especialment el grup dels coleòpters amb representants com l’escarabat blau (Hoplia caerulea), l’esacarabat terrer (Scarites buparius), l’escarabat piloter gran (Scarabeus sacer), l’escarabat pudent (Blaps sp) i diferents espècies d’escarabats tigre com Cicindela flexuosa, C. Lunulata o C. Trisignata. Dins dels lepidòpters quasi tots els anys la zona rep la visita de la vistosa papallona tigre (Danaus chryssipus) espècie migradora que arriba del nord d’Àfrica.

Bibliografia:
  • CEBOLLA, M., DONOYAN, J., ESPANYA, A., JUAN, I. “Quadern de camp Parc Natural del Delta de l’Ebre”. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Deltebre, 1999.
  • INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURAL. “Els sistemes naturals del Delta de l’ebre”. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona, 1977
  • ESPAIS NATURALS. Història Natural dels Països Catalans. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1992
  • LLOBET, T. Flora i fauna del Parc Natural del Delta de l’Ebre. Brau edicions. Figueres, 2009.
  • Inventari de les zones humides de Catalunya. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya

Valid HTML 4.01 Strict ¡CSS Valid! Icono de conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI