. . . . . . . .

reduir font

ampliar font

ELS ULLALS DE LA CARROVA

Descripció:

Els ullals de la Carrova es troben situats entre Amposta i Vinallop, a prop del riu Ebre i a tocar de la torre de la Carrova dins del terme municipal d’Amposta.

Els ullals són surgències d’aigua subterrània procedent de les serralades veïnes de Montsià i els Ports. De manera semblant a com passa en els ullals del Delta aquests autèntics rius subterranis també arriben al marge dret del riu Ebre travessant les graves i conglomerats permeables que hi ha al límit de la plana d’inundació del riu i afloren al trobar les argiles i altres materials impermeables que la conformen. Aquest afloraments superficials constitueixen l’origen de la formació de les fonts i dels ullals que trobem des de la Carrova al jardí del Bou, i que han estat aprofitats tradicionalment pels habitants d’Amposta des de fa anys.

Els ullals normalment tenen una forma aproximadament circular, això no obstant, en alguns casos es pot produir una fusió de diferents cubetes i aleshores l’ullal resultant presenta forma de vuit. Precisament aquest es el cas de l’Ullal de la Carrova, conegut també com Ullal de Boscasso, ja que en realitat es tracta de dos ullals units. La seva profunditat mitjana és d’uns dos metres, i presenta una profunditat màxima de 3 m i una mínima (a la zona d’unió dels dos ullals) d’1 m.

Les característiques de l’aigua dels ullals i del conjunt de sèquies que en neixen, amb una temperatura constant d’uns 17 ºC, una gran transparència i una composició físico-química molt diferent a les aigües que procedeixen del riu, confereixen a aquest espai una flora i una fauna singulars i d’especial interès al nostre territori. Per aquest motiu aquest espai va ser declarat pels seus elevats valors naturals Lloc d’interès Comunitari i l’any 2006 va ser inclòs dins de la Xarxa Natura 2000

Flora

Els ullals de la Carrova presenta unes comunitats de plantes aquàtiques ben estructurades, especialment helòfits i macrófits d’aigües dolces. A les parts menys fondes i riques en nutrients trobem comunitats vegetals amb senill (Phragmites australis) i boba (Typha sp). A les parts més fondes existeixen comunitats de macròfits com Potamogeton nodosus. A les seves ribes destaca la presència del lliri groc (Iris pseudacorus) i d’un petit però ben conservat bosc de ribera amb oms (Ulmus minor) i xops (Populus nigra).

Fauna

En aquest espai sobresurt especialment, tant per la seva diversitat com per la importància de les espècies que hi viuen, les poblacions de mol·luscs i altres invertebrats, així hi podem trobar el cargol Melanopsis dufouri i l’odonat Oxygastra curtisii espècies protegides per la legislació, a més d’altres pròpies de medis aquàtics d’aigües netes com els mol•luscs Theodoxus fluviatilis, bivalves com Musculium lacustre o la gambeta d’aigua dolça (Atyaephyra desmaresti).

Dins de la seva ictiofauna destaquen espècies com el llopet comú (Cobitis paludica) o el gobi (Gobio gobio).

Pel que fa a les aus es poden observar espècies com el xoriguer (Falco tinnunculus), el martinet blanc (Egretta garzetta), algunes pròpies del bosc de ribera com el teixidor (Remiz pendulinus) i d’altres que s’alimenten en les seves aigües com el blauet (Alcedo atthis).

Bibliografia:
  • BALADA, R. “Els Ullals”. Història Natural del al Comarca del Montsià. 1a quinzena de Novembre, 1982. Pag. 8
  • ESPAIS NATURALS. Història Natural dels Països Catalans. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1992
  • LLOBET, T. Flora i fauna del Parc Natural del Delta de l’Ebre. Brau edicions. Figueres, 2009.
  • Inventari de les zones humides de Catalunya. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya

Valid HTML 4.01 Strict ¡CSS Valid! Icono de conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI