. . . . . . . .

reduir font

ampliar font

LA LLACUNA DE LA TANCADA

Descripció:

Les llacunes litorals, anomenades basses al delta, són extensions d’aigua salabrosa situades al llarg de la línia de costa i sempre a prop del mar. El procés de formació de les llacunes està lligat principalment a l’alt dinamisme litoral i fluvial del Delta. Les llacunes que són paral•leles a la línia de costa s’originen normalment a partir d’una badia, en la qual l’intercanvi d’aigua amb el mar va quedant progressivament restringit pel creixement d’una o més barres sorrenques, aquest seria el cas de llacunes com la de l’Encanyissada. En canvi, altres llacunes es disposen perpendicularment a la costa i, sovint, s’han format a partir d’una desembocadura o d’un canal mareal que han perdut funcionalitat com succeeix en els calaixos de Buda o la bassa de les Olles.

La llacuna de la Tancada es troba situada en el hemidelta dret dins del terme municipal d’Amposta i té una extensió de 312 Ha i una profunditat de menys de 70 cm. Limita pel sud amb la badia dels Alfacs i a l’est amb la mar Mediterrània, amb les que es troba connectada per mig de sèquies i canals d’origen antròpic i que aprofiten els antics punts de comunicació natural que presentava la llacuna en els seus orígens. Al igual que succeeix en la llacuna de l’Encanyissada rep a la primavera i a l’estiu una entrada d’aigua dolça provinent dels arrossars circumdants tot i que aquesta aportació és molt menor que en altres llacunes deltaiques, fet que suposa que la seva salinitat mitjana sigui més elevada que en altres punts.

Presenta un ric mosaic d’ambients vegetals distribuïts en funció de les condicions de salinitat del substrat. Destaquen, lligats a les parts més salines, els ambients naturals de jonqueres i sosar, una mostra representativa dels ambients litorals que trobem al llarg de tot el litoral del Delta. Aquesta diversitat d’ambients converteixen la llacuna i els espais limítrofs en un espai natural amb una riquesa florística i faunística excepcionals.

L’any 1992 la llacuna de la Tancada va ser declarada reserva de fauna, figura de protecció que en prohibeix la caça. La pesca s’hi realitza per part de la cofradia de pescadors de Sant Pere amb les mateixes regulacions que a la resta de les llacunes.

De la zona del Clot, a la llacuna de l’Encanyissada, podem iniciar un recorregut seguint el carril bici de la Tancada (d’uns 4 km de longitud) que recorre gran part del marge superior de la llacuna i que arriba fins als Erms de la Tancada i que ens permet gaudir del paisatge, els ambients naturals i la rica flora i fauna que trobem en aquest singular espai natural.

Flora

La llacuna de la Tancada presenta una vegetació lacustre i pròpia d’aigües més dolces en la seva part occidental, més allunyada del mar i amb aigües més dolces, en aquesta zona trobem espècies com el senill (Phragmites australis) i diferents macròfits com Potamogeton pectinatus i Ruppia cirrhosa que trobem a l’interior de la massa d’aigua. En les zones properes a la costa cerix una vegetació més pròpia d’ambients salins. És aquesta, gràcies a la major salinitat que a diferencia de l’Encanyissada i a trets generals, presenta la Tancada, la que ocupa unes extensions més grans i on podem trobar espècies interessants com el llimoniastre (Limonium sp), la cirialera vera (Arthrocnemum fruticosum), el salat (Atriplex portulacoides) o el jonc marí (Juncus maritimus).

Fauna

La ornitofauna de la llacuna és rica i diversa, hi podem trobar grans estols de fotxes (Fulica atra) i diferents espècies d’ànecs que hi passen l’hivern, mentre que a l’estiu es fàcil trobar les gavines corses (Larus audouniii), fumarells (Chlidonia hybridus) i xatracs (Sterna sp) sobrevolant les seves aigües. Des del mirador que trobem al camí de Baladres no es rar que puguem observar un dels ocells més representatius del Delta de l’Ebre el flamenc (Phoenicopterus ruber). Pel que fa als peixos nombroses espècies d’aigües marines: orades (Sparus aurata), llenguados (Solea sp), llobarros (Dicentrarchus labrax), llises (Mugil sp) i anguiles (Anguilla anguilla) viuen a les seves aigües. Dins dels invertebrats poden destacar entre els aquàtics la gambeta (Palaeomonetes zariquiey) i entre els insectes terrestres papallones migradores com la papallona dels cards (Vanessa cardui) que visiten cada any la llacuna, i els odonats com Sympetrum fonscolombii o Crocothemis erythraea que presenten poblacions molt nombroses als mesos d’estiu.

Bibliografia:
  • ABRIL, X. “La caça a l’Encanyissada, una perspectiva històrica”. Informatiu del Parc Natural del delta de l’Ebre, 12. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Hivern-Primavera 1998-1999, p. 10
  • MORALES, F. “La gestió de l’aigua a les basses”. Informatiu del Parc Natural del Delta de l’Ebre, 16. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Hivern-Primavera 2001, p. 11
  • FRANCH, N., QUINTANO, J.. “La pesca a les basses del Delta”. Informatiu del Parc Natural del Delta de l’Ebre, 23. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Estiu-Tardor 2004, p. 17
  • CEBOLLA, M., DONOYAN, J., ESPANYA, A., JUAN, I. “Quadern de camp Parc Natural del Delta de l’Ebre”. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Deltebre, 1999.
  • INSTITUCIÓ CATALANA D’HISTÒRIA NATURAL. “Els sistemes naturals del Delta de l’ebre”. Institut d’Estudis Catalans. Barcelona, 1977
  • “La limnologia, els llacs, els embassaments i els rius catalans com a ecosistemes”. Quaderns d’ecologia aplicada, 4. Servei de parcs naturals i medi ambient de la Diputació de Barcelona. Barcelona, 1979
  • ESPAIS NATURALS. Història Natural dels Països Catalans. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1992
  • LLOBET, T. Flora i fauna del Parc Natural del Delta de l’Ebre. Brau edicions. Figueres, 2009.
  • Inventari de les zones humides de Catalunya. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya

Valid HTML 4.01 Strict ¡CSS Valid! Icono de conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI