Col·labora:
Innocenci Soriano-Montagut (Amposta, 1893-1979) és un dels grans escultors de les Terres de l’Ebre. A més de la seva obra artística destaca el seu treball com a professor de Belles Arts i la seva tasca en favor de la cultura.
Història
Nascut el 1893 a Amposta, va ser un nen amb una forta vocació precoç per l’escultura. A partir dels dotze anys, va començar a treballar durant el dia d’aprenent en tallers d’escultors i al vespre estudiava dibuix i escultura, primer a Tortosa i després a Barcelona. Més endavant, marxà a Madrid per poder progressar en el món de l’art.
Fins l’any 1929, la seua situació econòmica era precària, però a partir d’aquell any, va assolir renom com a escultor i va obtenir importants premis amb les seues obres. Més endavant, va ser professor de l’Escola d’Arts i Oficis de Salamanca, on es casà amb Àngela Marcos i Marcos, amb qui tingué dos fills, però el 1945, la seua esposa morí.
A partir de llavors passà a viure a Barcelona, on va treballar de professor arribant a ser catedràtic de modelat de l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona, el 1951. L’any 1963 es va jubilar i a partir d’aquell moment es va dedicar plenament a l’escultura. El 1970 va ser nomenat Acadèmic Corresponent de “la Real Academia de San Fernando” de Madrid.
Va ser nomenat fill predilecte d’Amposta i fill adoptiu de Tortosa. I els últims anys de la seua vida tornà a Amposta, on morí el 1979.
Soriano Montagut fou el promotor de diverses iniciatives artístiques a les nostres terres. Va ajudar a crear un concurs-exposició a les festes majors d’Amposta de 1949 (dibuix, pintura, aquarel•la i foto), concurs que en el marc del Casino d’Amposta compta amb la seua col·laboració al llarg de diverses dècades.Realitzava un tipus d’escultura mediterrània de gran força i vitalitat. Les característiques bàsiques són:
La temàtica de la seua obra es pot englobar en diversos grups: temes relacionats amb el món del treball; temes relacionats amb la dona; bustos; jocs infantils; temes religiosos.
Algunes de les seues obres foren premiades. Obtingué la segona medalla a l’Exposició Nacional, amb l’obra El fruit de 1930. La Medalla Agustí Querol, l’aconseguí amb Criança, del 1949. La besada de 1929 li va merèixer la Tercera medalla a l’Exposició Internacional. La tardor, de 1932, obtingué la primera medalla a l’Exposició Nacional. Amb Amor de madre de 1947, aconseguí la Medalla Julio Antonio. I el 1932, amb Dona dormida, rebé la Beca Fundació Comte de Cartagena.
Va ser bàsicament un escultor, però també realitzava dibuixos, gravats, aquarel·les i pintures a l’oli. I els materials més emprats en l’escultura eren el fang, el guix, la fusta, la terracotta, el bronze, la pedra, el marbre i el gres.
