Manteniment del lloc web en curs. Preguem disculpeu les molèsties.
  • Webs Municipals  

agenda

dl dm dc dj dv ds dg
    123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031

més activitats

informació pública

 

La Torre de la Carrova

La partida de la Carrova, situada dins del terme municipal d’Amposta, es troba localitzada a uns 4 km riu amunt de la ciutat. En el punt on el roquer, de pedra calcària, s’avança cap al riu Ebre mentre que la terrassa quaternària s’enretira deixant pas, als seus peus, als terrenys argilencs, es situa el petit turó on s’aixeca la torre de la Carrova. A l’altra riba del riu podem veure, a aquesta alçada, la torre de Campredo. 

L’any 1977 la torre fou declarada Monument Històric-Artístic d’Interés Local. La torre propietat de l’Ajuntament d’Amposta, fou restaurada als anys 90 del segle XX. Des de llavors esta gestionada pel Museu Comarcal del Montsià i forma part de la xarxa d’equipaments patrimonials associada al museu.

Arquitectura i funcionalitat 

La torre de planta rectangular, 11,8 x 15 cm, i una alçada de 19 m., presenta planta baixa, dos pisos i terrassa. Esta construïda directament damunt la roca. Els panys de paret foren bastits amb petits carreus de pedra calcària col·locats en filades horitzontals, mentre que en els angles i la part superior de l’edifici es va emprar una mida més gran de carreus fets amb pedra arenisca. El coronament de la torre presenta merlets i barbacanes. Exteriorment presenta obertures en els diferents pisos: en la planta baixa la porta d’entrada, en el primer pis l’original porta d’entrada i diferents espitlleres, i en el segon pis dues finestres coronelles, únic element ornamental d’aquesta edifici militar. A l’interior la torre conserva els tres nivells inicials que es comuniquen mitjançant una escala. El gruix del mur, que a l’interior és fet amb pedres desbastades, disminueix a mesura que augmenta l’alçada, dels 3 m. a la planta baixa a 1,5 m. a la part superior. Fins a finals del segle XV la seva estructura estava totalment determinada per la seva funció original. Interiorment la comunicació entre els pisos es realitzava mitjançant un sistema de trapes i escales de mà, que feien possible la defensa i resistència del lloc pis a pis. 

Originàriament l’accés a la torre era per la primera planta on encara avui dia es conserva, a mode de finestra, la porta original. Els carreus dels muntants, la llinda i la polleguera conserven els forats del sistema de tancament interior, barrat, i de l’aixecament de la porta de fusta, llevadissa. L’accés es feia per unes escales de fusta exteriors. La planta baixa era cega però al segle XVII s’hi va obrir una porta. Aquesta planta baixa feia les funcions de magatzem i cisterna, les aigües de pluja que recollia la teulada eren dirigides per canals dintre el mur a la part baixa. L’espai era dividit per un pis de fusta a la part superior del qual es guardaven els queviures. L’accés a la primera planta es feia per mitja d’una trapa i una escala de gat. El primer pis estava habilitat com a zona per a les activitats domèstiques: era on hi havia la cuina, amb una gran llar de campana, i on en els darrers segles hi va haver un forn de pa i una comuna. La segona planta era la planta noble de l’edifici i zona de descans i recolliment, hi havia els dormitoris i un altar. El seu ús era restringit als propietaris. A la terrassa les estructures defensives en pedra eren reforçades en temps de guerra amb estructures volades en fusta. 

Història 

El topònim del lloc es documenta per primer cop l’any 1149, en l’escrit de donació del Castell d’Amposta a l’Ordre de Sant Joan de l’Hospital, on ja s’esmenta l’existència de la font de l’Alcharrova. Aquesta serà a partir d’aquells moments el límit entre la vila d’Amposta i la de Tortosa. 

Aquesta important obra respon a raons estratègiques de tipus defensiu, bèl·lic i militar. Formava part de la xarxa de torres de vigilància escampades al llarg de l’Ebre que, bastida pels musulmans, fou reforçada en els seus punts febles a l’època cristiana. Malgrat no saber exactament quan fou construïda sembla que podríem datar-la, com a mínim a finals del segle XIII, al voltant de 1280, moment en que es fa una crida al poblament d’Amposta; en aquesta època la conquesta cristiana de Tortosa i el territori circumdant estava totalment consolidada i s’havia superat el seu status de zona fronterera. 

L’any 1325 es ven l’heretat a Bernat Pollac fins que el 1410 aquesta família la ven a Domingo Miralles. La família Miralles, que apareix amb la conquesta, i el llinatge de la qual s’assenta a Tortosa, Amposta i Freginals, la reparteix entre els diferents hereus. Al 1440 la torre, el molí i la comafranca, així com les millors terres eren de Bernat i Mateu Miralles. Entre 1442 i 1444, l’heretat fou comprada pel pare Bernat Llorens, abat del monestir de Benifassà. Aquesta compra formava part de la política del monestir que veient la seva creixent pobresa, ja que les terres de la Tinença no els ho donaven prou, completen el seu senyoriu amb propietats a la zona de la ribera de l’Ebre: el mas de Sant Pau a Masdenverge, el mas i les terres de l’Abad a Mianes, la finca de la Xalamera a Xerta, i altres finques i un molí a Benifallet. 

Durant el període medieval l’heretat a més de complir amb funcions defensives i participar en accions bèl·liques per mitja de la torre, com el seu paper a la guerra contra Joan II (1465), va funcionar com una important explotació agrícola on es conreava blat, oliveres, vinya i productes d’horta, i en un primer moment l’existència d’un molí d’oli (derruït a principis del segle XV) permetia la transformació del producte. La comunitat cistercenca va mantenir el seu domini sobre la Carrova fins al segle XIX en que a causa de la desamortització la torre passà a ésser propietat del marquès de Santa Maria.

La Torre de la CarrovaLa Torre de la CarrovaLa Torre de la CarrovaLa Torre de la CarrovaLa Torre de la Carrova

Ajuntament d´Amposta - Pl. de l´Ajuntament, 3-4 - 43870 Amposta - Tel. 977 70 00 57 | ajuntament@amposta.cat
Contacte | Avís legal | Política de privacitat | Accessibilitat | Política de cookies

RSS de lRSS de l'AJuntament