BIAM 1997
Dades generals
Exposició “Premi de pintura de la Biennal d’Art Ciutat d’Amposta 1997”
Data: del 26 de juliol al 7 de setembre de 1997
Lloc: Museu Comarcal del Montsià
Jurat
Josep Miquel Garcia; Abel Figueres; Frederic Montornés; Joan Peiró; Antonia M. Perelló.
1r. premi:
Obra de Javier Peñafiel Morellón
Premis i seleccionats
1r premi:Presentació
La teoria de l’expressió en l’art d’avui, pateix un gran procés d’acceleració. Des de l’aparició de l’art abstracte, s’han succeït infinitat de tendències que es proposen existir com escoles o modalitats autònomes, que moltes vegades no són més que arestes d’una mateixa actitud formal davant l’obra d’art.
Al voltant del concepte de pintura, durant aquest segle hem vist esclatar les grans avantguardes clàssiques: del futurisme al cubisme; de l’expressionisme al surrealisme, i la instauració de l’art abstracte concret. En aquestes avantguardes l’atmosfera pictòrica estava sempre lligada a la seva pròpia plasticitat; però a partir de la segona meitat del segle ja hi ha una laceració del teixit pictòrico-plàstic per mig dels altres moviments artístics que varen seguir: l’art dadà i la seva dessacralització, que encara repercuteix en les tendències conceptuals; l’aparició dels gest i el signe, en l’action painting i tatxisme,, que lliurant del racionalisme occidental, ens aproparen a les gnosologies zen; l’art programat i el cinetisme amb les investigacions cibernètiques; la tornada a la iconocitat, encara que ironitzada, de l’art pop; i l’art conceptual, que recupera totalment els valors gnoseològics en l’activitat creativa, no necessàriament estètica.
Tots aquests moviments ens marquen el caràcter performatiu de l’obra pictòrica actual, i ens introdueixen en un laberint mutant, tant a nivell formal, conceptual com sensible. Observem amb interés i objectivitat el que es produeix entorn a nosaltres: com canvia davant els nostres ulls, igual que observem la nostra pròpia mutació.
Antonia P. Ripoll
Directora d’Esardi,
Escola d’Art i Disseny d’Amposta
A partir de textos de G. Dorfles
Nota informativa
L'Ajuntament d'Amposta ha organitzat la Biennal d'Art Ciutat d'Amposta amb la voluntat de difondre els valors de l'art i de donar suport als artistes. El Premi de Pintura, que està dotat amb 600.000 PTA, és el centre de les manifestacions d'aquesta Biennal. El Premi recerca plantejaments plàstics exigents i d'investigació creativa dels diferents conceptes de pintura, així com el possible caràcter performatiu del llenguatge, donat que tant el tema com la tècnica a emprar han estat lliures, així com les dimensions. La participació al Premi de Pintura ha restat oberta a artistes de tot l'àmbit estatal, i en aquesta edició han concursat 95 autors procedents de Catalunya, el País Valencià, les Illes, la comunitat de Madrid, el País Basc, Astúries, etc.
El jurat qualificador, que ha estat constituït per Josep Miquel Garcia, Abel Figueres, Frederic Montornés, Joan Peiró i Antònia M. Perelló, ha seleccionat 19 obres, i el seu veredicte es farà públic el dia 26 de juliol en inaugurar-se l'exposició de les obres seleccionades. El programa d'actes, preparat conjuntament per l'Ajuntament d'Amposta, el Museu del Montsià i Esardi, per al proper dissabte 26 de juliol inclou les següents activitats:
Tota aquesta convocatòria pretén ser un exercici d'expressió a tots els nivells de la creació plàstica i un espai de confrontació per a l'Art, que esdevingui no només un punt de trobada per als àmbits especialitzats, sinó principalment per al públic en general..
La Biennal ha arribat aquest any a la 5a edició, certamen que s'ha anat consolidant edició a edició, situant-se entre els primers premis per a joves creadors plàstics a Catalunya, pel que fa a la quantia del premi, composició del jurat, nombre de participants i qualitat de les obres seleccionades i dels guanyadors.
En les anteriors ocasions els guanyadors van ser: Carles Guerra amb l'obra "Perquè tu et projectis 3" (1989), Manel Margalef amb l'obra "Síntesi d'un diàleg" (1991), Susy Gómez amb una obra sense títol (1993), i finalment en la passada edició (1995) el premi va ser per a Diana Rovira.